Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

Espia, ingenier i matematic: Jorge Juan i Santacilia

Posted by jonkepa en septiembre 25, 2015

Trafalgar-Auguste_MayerNaix Jorge Juan el 5 de decembre de 1713 en la finca del Fondonet, en Novelda. Quan queda orfe de pare, als tres anys d’edat, sa mare el posa baix la tutela de son tio, Cipriano Juan, Bailio de la Orde de Malta. Despuix d’estudiar en Alacant i en Saragossa, als dotze anys son tio l’envia a l’illa de Malta. Alli, als setze anys rep l’habit de l’Orde i se li concedix la Encomanda d’Aliaga.

En 1730 ingressa en la Real Companyia de Guardies Marins de Cadis. Alli destaca per la seua capacitat per a les matematiques. En eixa epoca hi havia una forta polemica sobre quína era la forma de la Terra; per a resoldre-la s’havia de medir un grau de meridia terrestre en dos llatituts diferents. La Academia de Ciencies de Paris organisà dos expedicions, una a Laponia, i l’atra al Virregnat del Peru. Ad esta segona, comandada pels ilustres cientifics Louis Godin, Pierre Bouguer i Charles de La Condamine, s’uniren el valencià Jorge Juan i el sevilla Antonio de Ulloa. Tenien 21 i 19 anys respectivament, pero pronte se guanyaren el respecte dels francesos. Els treballs duraren deu anys, de 1735 a 1745, i estigueren plens de dificultats. A banda de les dures condicions orografiques i climatiques de les montanyes per les quals havien de moure’s, Juan i Ulloa hagueren d’abandonar el treball en varies ocasions i desplaçar-se, requerits pel virrei, per a encarregar-se de tasques defensives front a l’amenaça anglesa: disseny i direccio de treballs de fortificacio, organisacio i instruccio de milicies o disseny i construccio de dos fragates, en les que despuix patrullaren la costa, foren algunes d’elles.

Al tornar a Espanya, el nou primer Secretari d’Estat, el marques de l’Ensenada, reconegue l’importancia del treball fet i aprovà la seua publicacio. En 1748 aparegue Observaciones Astronómicas y Físicas, que descriu el treball de mida del meridia, i els quatre volums de Relación Histórica del Viaje, que arreplega totes les vicissituts de l’expedicio i observacions cientifiques diverses. Tambe escriviren un informe secret, que acabaria sent publicat en Londres, en 1826, baix el titul de Noticia Secreta de América, que donava conte de l’estat politic, militar i social de les colonies, i en el qual denunciaven la situacio d’opressio en que vivien els pobles indigenes.

Jorge Juan i Santacilia

Jorge Juan i Santacilia

Observaciones es traduit a diversos idiomes i Jorge Juan rep els tituls de corresponent de la Royal Society de Londres i de la Academia de Ciencies de Paris.

En 1748 el marques de l’Ensenada l’envia en una missio d’espionage a Anglaterra, a on s’informa de les noves tecniques angleses en els ambits de construccio naval, arsenals, instruments nautics, etc.

A partir d’ara la seua activitat sera incessant: proyecta i dirigix les obres dels arsenals de El Ferrol i Cartagena; dissenya unes millores per a les mines de Almaden i Linares; s’encarrega de la lliga i afinacio de monedes; en resum, els diversos ministeris no deixen de demanar-li estudis i informes de tota classe de materies.

Mentrestant, en 1751 es nomenat Capita de la Companyia de Guardies Marins de Cadis. Mampren una reforma completa dels estudis, millorant la formacio teorica i practica. Escriu el Compendio de navegación, en 1757, de gran difusio en Europa. Funda en Cadis el primer Observatori Astronomic d’Espanya. Crea la Asamblea Amistosa Literaria, una tertulia d’intelectuals que pretenia ser un ensaig d’una Academia de Ciencies.

En 1767 se li encomana viajar al Marroc en missio diplomatica per a conseguir un tractat de pau i ventages comercials, objectius que conseguix en creixens. Fon un viage dur que durà sis mesos i del qual es resentirà la seua ya delicada salut.

Al tornar s’instala en Madrit i en 1770 es nomenat director del Seminari de Nobles, una institucio en decadencia que pronte comença a recuperar el prestigi baix la seua direccio.

En 1771 publica la seua obra mes important, el Examen maritimo, un tractat d’ingenieria naval i de mecanica de fluits que tingue una gran repercussio en Europa. Des d’este moment sera conegut com ‘el sabi espanyol’.

Fallix, d’un atac epileptic, el 21 de juliol de 1773.

RogleEl Rogle en Fullvolant

votar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: